miércoles, 17 de junio de 2015

XIPRER

Xiprer

 -Nom científic o llatí: Cupressus sempervirens L.
- Nom comú o vulgar: Xiprer comú, Xiprer piramidal, Xiprer italià, Xiprer dels cementiris.
- Família: Cupressaceae.
- Origen: Regió mediterrània.
- Distribució: Espècie pròpia de les muntanyes semiàrides de l'est i sud de la Mediterrània com el Líban, Síria, sud de Grècia, Tunísia o el Marroc. A Espanya se li pot veure per tota la seva geografia com a espècie ornamental o en repoblacions forestals puntuals.
- Etimologia: L'acabo "sempervirens" significa "sempre vigorós".
- Conífera que pot arribar fins als 30 m. La forma de la copa és d'aspecte compacte i estret.
- Els brots, amb fulles molt petites, amb escates molt enganxades al brot, estan disposades per tots els costats de les branques sent rodons o gairebé quadrats.
- Les fulles són esquamiformes, primes, aplanades, amb punta obtusa, deprimides, imbricades, de color verd fosc mat, sense glàndules resiníferes. Inflorescències masculines terminals, solitàries o en grups i les femenines formant cons axil·lars.
- En el mateix arbre hi ha flors masculines i femenines.
- Flor: Floració a finals d'hivern. Sense interès ornamental.
- Flors: Espècie monoica. Masculines de forma oval de 4-8 mm a l'extrem de les branques. Femenines en cons solitaris o en grup formades per 8 a 14 escates oposades. Fruit llenyós allargat i ovalat de color verd al principi passant a grisenc en madurar. Llavors de forma irregular, petites i amb ala rudimentària. Floreix a la primavera i madura a l'any següent per les mateixes dates.
- Fruits: Cons escamosos. Els femenins són més grans que els masculins amb un color verdós que en madurar passen a marró vermellós o marró.
- Creixement: Ràpid en els primers anys.
- Molt emprat en grups, com peus aïllats i per a formació de tanques i pantalles protectores.
- El xiprer va ser molt conreat i difós en el món grecoromà, arribant a ser un dels elements característics del paisatge i del jardí mediterrani. A causa de la seva longevitat s'ha plantat com a símbol funerari en els cementiris, per la qual cosa se li associa amb freqüència amb la mort.
- El xiprer és molt utilitzat com paravents.
- Varietats.
- Cupressus sempervirens var. horizontalis (Xiprer horitzontal). Les branques no estan completament verticals, sinó una mica horitzontals, més obertes.
- Cupressus sempervirens var. pyramidalis (Xiprer piramidal). Les branques estan verticals i ofereix la típica estampa del xiprer.
- Cupressus sempervirens 'Fastigiata', 'Totem', 'Stricta'- Xiprer estricta. Són varietats que tenen encara un port més compacte i estret, com una "agulla".
- Generalment és per a ús ornamental encara que s'utilitza en ebenisteria, talla, fabricació de vaixells i mobiliari.
- La seva fusta s'ha utilitzat en la construcció naval per la seva resistència, fins al punt que s'ha arribat a afirmar que amb ella es va fabricar l'arca de Noè.
- La resina s'usa per afavorir la maduració de voltadits i és bon vulnerari en ferides de lenta cicatrització, fins i tot es pot usar una decocció de la fusta per a banys de peus i evitar la transpiració pudent.
- Per la seva quantitat de Tamino les pinyes s'usaven per a ungüents (per preveure l'avortament, guarir la debilitat de l'úter, ventre i ronyons, etc.).
- També són vasoconstrictores, eficaç en afeccions del sistema nerviós, varius, trastorns de la menopausa, tractament d'hemorroides, etc.
- En bafs, l'essència de xiprer és adequada al tractament de tos.
- Els fulls cuites són utilitzades com tisanes.
- Pot viure més de 500 anys, citant exemplars que superen el mil·lenni.
- Agraden més de sòls calcaris però viuen bé en qualsevol sempre que no estigui entollat.
- Es pot abonar a la tardor o hivern amb adob orgànic ia la primavera amb adob mineral.
- Resistències: Suporta les gelades i la sequera, el vent, la contaminació i l'escàs manteniment.
- Viuen millor al sol i toleren la semiombra.
- Resisteixen bé el fred.
- Molt rústic, prosperant en tot tipus de sòls, excepte els molt embassats i salins.
- Molt resistent a la sequera.
- No cal regar massa perquè malalta.
- S'ha d'observar en els que vénen en contenidor que l'arrel no ha començat a enrotllar formant una espiral, ja que això provocarà que la planta no arreli bé.
- Quan plantes un xiprer procuri no danyar les arrels, és molt sensible.
- Recentment plantats s'han de regar fins que arrelin. Quan són adults no s'han de regar, llevat que l'estiu sigui molt sec.
- Poda: Els primers anys no necessita poda, i després pot ser que tampoc sigui necessària, excepte per guarir o recompondre. En tot cas, l'aguanta bé i s'ha de realitzar de la tardor a mitjans de l'hivern, en l'època vegetativa, per evitar les pèrdues de saba per les ferides.
- Tolera malament el trasplantament. El millor és utilitzar exemplars joves que vinguin en tests.
- És sensible a la malaltia coneguda com 'Seca del xiprer' (Seiridium). El millor és prevenir amb fumigacions anuals amb fungicida.
- Plagues com barrenillo es poden evitar mantenint l'arbre ben regat i abonat. Vigilar els atacs de cotxinilla.
- Llavors per gram: 110, Percentatge de germinació: 90.
- Les llavors presenten letargia d'embrió, de manera que l'estratificació per 1 mes de 2-4ºC, millora la germinació. Sembra directa a la tardor o primavera.
- Reproducció per llavors o empelts les varietats fastigiadas de port compacte i estret.
- Xiprer per llavor dóna ports variats, uns més o menys columnars. Per assegurar-se un arbre estret, ha de comprar-se empeltat o per varietats també s'empelten.
- En ocasions es practica a la primavera l'empelt de enchapado de costat de formes selectes sobre patrons de Cupressus obtinguts de llavor.
- Les estaques poden fer-se arrelar si es prenen durant els mesos d'hivern. Els tractaments amb àcid indolubutírico al voltant de 60 ppm durant 24 h ajuden a s'arreli.
FOTO:




1 comentario:

  1. Bon dia, Espero que em podreu ajudar. Tinc a casa,que els he agafat d'un xiprer, uns cons. Veig que s'estan obrint tot i que no distingeixo cap llavor. Els meus dubtes són: és factibre que si acaben sortin les llavors les planti aquesta propera tardor? A quina profunditat s'han de plantar? Si sutissin els plançons n'hauria de deixar uns quants per tal de garantir-ne la supervivència i conservar-ne tan sols un
    quan hagin arrelat? Contràriament recomaneu, per una qüestió d'efectivitat, un petit xiprer arrelat en test per transplantar a la terra? Us saludo cordialment i agraïda.
    Maria Rosa Juan
    Rubí, 22 d'agost de 2017

    ResponderEliminar