PI PINYER

Pi pinyer

- Nom científic o llatí: Pinus pinea L.
- Nom comú o vulgar: Pi pinyoner, Pi para-sol, Pi donzell, Pi real.
- Família: Pinaceae.
- Origen: Regió mediterrània.
- L'epítet específic "pinea" és el nom llatí de la pinya i vol destacar la producció per aquesta espècie de pinyons comestibles el que constitueix un dels principals aprofitaments d'aquest pi.
- Arbre perennifoli de fins a 30 m. És una conífera.
- Els adults presenten la copa en forma de para-sol.
- L'escorça és molt gruixuda, de color marró grisenc i molt fissurada, es desprèn en grans plaquetes a la maduresa, deixant grans taques vermelloses.
- Posseeix arrels secundàries molt desenvolupades per extreure aigua de les capes profundes.
- Fulles aciculars alguna cosa rígides i punxants de 10 a 20 cm de llarg, agrupades de dos en dos.
- Els exemplars joves tenen les fulles de color verd blavós i les dels adults mostren un color verd clar viu.
- Floreix a la primavera, no arribant a madurar els pinyons, que pot mantenir la seva capacitat de germinació diversos anys.
- Desenvolupa unes flors masculines de forma cilíndrica, agrupades en gran nombre, formant espigues allargades de color groc viu.
- Les flors femenines també estan agrupades en un con de color verd vermellós.
- Fructificació: pinya globós-ovoidea de 8 a 15 cm x 7 a 10 cm, subsésil, caduca, brillant, apòfisi convexes.
- La pinya madurarà al tercer any oa la primavera del quart any després d'aparèixer.
- Creixement: Lent.
- És un arbre de gran longevitat, arribant a viure fins a 500 anys.
- L'espècie destaca per la producció de pinyons comestibles, utilitzats per consumir directament, en confiteries i receptes culinàries.
- La fusta és de color clar i una mica resinosa i propensa a la compressió el que la fa poc apta per a treballs de fusteria escollits. No obstant això aguanta molt bé els esforços a flexió pel que s'ha utilitzat com APEAS de mina i construcció.
- Com a combustible crema molt ràpid desprenent gran quantitat de calor.
- La seva resina s'aprofita per treure certes essències de perfumeria encara que la seva major aprofitament és el pinyó de caràcter comestible.
- Molt utilitzat en parcs i jardins, en peus aïllats i en grups, per la seva copa de para-sol en estat adult.
- Clima: És una espècie clarament de llum que necessita de llargues insolacions per fructificar.
- Sol donar-se en altiplans, planes, turons i vessants baixos, fins i tot sobre dunes des del nivell del mar fins als 1.000 m.
- Suporta bé la sequera estival.
- Suporta bé el fred i les gelades.
- Creix en tot tipus de terrenys, encara que es dóna millor en els granítics i silicis solts.
- Requereix molta llum.
- Malalties i plagues: Diversos són les espècies de fongs que afecten aquests exemplars entre els que podem anomenar Armillaria mellea, Diplodia acicola, Fomes pini, Fomes pinicola o Lophodermium pinastri encara que no solen causar problemes de gravetat.
- Entre les plagues d'insectes, s'han descrit les produïdes per Thaumeotopoea pityocampa (processionària del pi), Acantholyda hieroglyphica, Dendrolymus pini, Rhyacionia duplana, Blastophagus piniperda, Pissodes validirostris o Dioryctria mendacella.
- Plaga més comú a Espanya: erugues de processionària del pi.
- Les estaques de Pinus són difícils d'arrelar.
- Les llavors (pinyons) són comestibles i s'empren en rebosteria.
- Les llavors de pi poden conservar per molt temps sense que perdin viabilitat en recipients segellats i emmagatzemats a temp entre -15ºC i 0ºC.
- Llavors per gram: 1, Percentatge de germinació: 90-95.
- Si es fan servir llavors que han estat almacedadas per qualsevol lapse, és aconsellable sotmetre abans de la seva sembra a un període de estraatificación freda, d'1 a 3 mesos a temp de 0 a 4ºC
FOTO