- Nom científic o llatí: Parthenocissus tricuspidata
- Sinònim: Ampelopsis veitchii
- Nom comú o vulgar: Parra verge, Parra de Virgínia, Vinya verge, Vinya de Virgínia, Parra del Japó, Ampelopsis, Heura japonesa, Enamorades del mur, Vinya de donzella, Enamorada del mur.
- Família: Vitaceae (Vitàcies).
- Origen: Xina i Japó.
- Arbust trepador de 8-10 m de longitud.
- Creixement ràpid.
- Fulles molt peciolades, de formes força variables, des d'algunes varietats que les fulles són gairebé senceres, arrodonides o cordades, a dentades o dividides, fins a formes trilobulades.
- Les seves fulles són caduques, que viren al vermell a la tardor abans de caure.
- Hi ha diversos conreessis de Parra verge amb diferents tonalitats de les fulles.
- Flors insignificants i prou mel·líferes.
- El fruit és aplatat i de 6-8 mm de diàmetre, de color blau fosc.
- Els circells acaben en ventoses adhesives si s'agafen soles a la paret.
- Es conreen per les seves fulles, que prenen aquestes interessants cloracions vermelloses a la tardor.
- Ideal per a cobrir parets, façanes i murs.
- No és molt exigent pel que fa al sòl i clima.
- Llum: tolera tant el sol com l'ombra. L'exposició al sol afavoreix l'aparició de coloracions vives a la tardor.
- Temperatures: molt resistent, suporta baixes temperatures (fins a -15ºC). Suporta tant el fred com la calor forta.
- Sòl ben drenat.
- Regular, més freqüent quan la planta encara és jove i amb escàs aparell radicular.
- Abonar amb matèria orgànica (fems, compost, humus, etc.) a l'hivern i / oa la primavera amb fertilitzant mineral.
Guíela al principi per cobrir la major superfície possible de paret.
- Poda: en el moment en què els circells assoleixin els canalons de la teulada o les teules, cal podar.
- Tampoc ha de dubtar a podar si la planta li resulta massa alta o ampla o per orientar el seu creixement.
- Multiplicació de Parra verge (Parthenocissus tricuspidata).
- Aquestes enfiladisses poden propagar per llavors plantades a la tardor oa la primavera després d'haver-les estratificat durant 2 mesos a més o menys 4ºC.
- Se sol propagar per esqueix.
- Les estaques de fusta suau preses a fi de l'estiu arrelen amb facilitat sota vidre o plàstic, de la mateixa manera que ho fan les estaques de fusta dura (fusta de l'any anterior) plantades a la primavera.
- Pot usar-se el murgó en serpentina.
- Plagues i malalties de la Parra verge (Parthenocissus = Ampelopsis).
- MALALTIES.
- Míldiu.
- Aquest fong provoca taques grogues en el feix que després es tornen marronoses en el revés, corresponent amb elles apareix una floridura blanc si les condicions d'humitat són favorables. Quan l'atac és intens, les fulles poden caure en gran nombre.
- Es combat amb oxiclorur de coure, .Els tractaments han de ser preventius i, en climes humits s'han de repetir per protegir el fullatge.
- Taques en els fulls (Cercospora, Cladosporium).
- Oïdi.
- Podridura de les arrels per Rizoctonia.
- Fredolic.
- Apareix sobre la melassa que excreten les Cotxinilles. Controlar les Cotxinilles i no hi haurà Fredolic. No és greu.
- PLAGUES.
- Pulguilla.
- La pulguilla de la vinya Haltica ammpelophaga ataca també a la Parra verge i pot tractar-se.
- Mosquit verd.
- Empoasca lybica és un petit insecte que amb les seves picades sobre les fulles, les deforma i les fa tornar un color vermellós, especialment a les vores. Se les pot combatre.
- Cotxinilles.
- Diversos cuits poden envair les fulles, entre ells, el Poll de Sant Josep (Poll de San José), la Caspilla gris (Aspidiotus hederae), Cotxinilla acanalada (Icerya purchasi), etc.
- Àcars (Aranya vermella).
FOTO
No hay comentarios:
Publicar un comentario