CAQUI

Família: Ebenaceae.

Origen: Nadiu de la Xina i molt difós al Japó. Està àmpliament distribuït per tot el món ja que els seus fruits es consumeixen àmpliament.

Espècie: Diospyros kaki. Pròxim a Diospyros virginiana (kaki americà) i Diospyros lotus, que es conreen com a patrons.

Origen: des del segle VIII es cultiva a la Xina i Japó on té el seu origen. Als països occidentals va ser introduït tenint en compte les condicions de cultiu de la seva zona d'origen; aquesta es va produir de manera recent en dos vessants: a EUA a principis del segle XIX ia França, Espanya i Itàlia cap a 1870.

Port: de creixement una mica lent els primers anys, arriba a assolir fins a dotze metres d'altura o més, encara que en cultiu es prefereix una mica més baix (5-6).

Tronc curt i copa estesa. Ramifica molt poc a causa de la dominància apical. Porte més o menys piramidal, encara que amb l'edat es fa més globós.

Fulles: caduques, breument peciolades, que sovint es desprenen de l'arbre i passen de vermell a ataronjat abans de recol·lectar el fruit.

Flors: Amb un sistema reproductiu molt característic: dioic (flors masculines i femenines en diferent peu), monoic (flors masculines i femenines en el mateix peu) i hermafrodita (flors completes). Normalment són monoicos, amb flors masculines en flors de tres i es desenvolupen en l'aixella de les fulles.

Les femenines són bastant grans, presenten pètals verdosos i són solitàries i pèndules.

Actualment només s'estan posant peus femenins.

El calze roman encara quan el fruit està molt pròxim a la maduresa.

2. Fruit:

Baia amb forma quadrangular molt característica.

El calze constitueix una part fonamental en el quallat (si s'elimina no qualla) perquè és font de citoquinines, i Intervé en el manteniment del fruit.

La polpa és molt astringent fins que no està madura, en aquest moment el seu sabor és dolç.

Les llavors madures segreguen acetaldehid que polimeritza les cèl·lules responsables de l'astringència, la qual cosa va acompanyat d'un enfosquiment de la polpa.

Fruita semblant al tomàquet.

Es consumeix com a fruita fresca, encara que es pot emprar en pastissos o melmelades.

S'ha de consumir quan estigui tou, amb la pell transparent, de manera que es menja amb cullereta.

També es pot menjar dessecat o formant part de púdings, pastissos o melmelades.

Hi ha multitud de varietats, sent les més cultivades 'Toyama', 'Hatchiya' i 'Kostata'.

Hi ha varietats que produeixen fruits saborosos al recol·lectar-; altres necessiten un període de repòs per fer-se desitjables.

3. Composició química dels caquis:

- Aigua el 79%

- Proteïnes 0,7%

- Lípids 0,4%

- Hidrats de carboni 18%

- Vitamina C 11 mg / 100 g

- Potassi 174 mg / 100 g

4. Pol·linització:

Es porta a terme mitjançant insectes. Els fruits poden quallar partenocárpicamente, encara que la fructificació s'assegura amb la pol·linització, però el consumidor prefereix fruits sense llavor.

5. Clima i sòl per al Kaki:

Es tracta d'un arbre molt ben adaptat al clima mediterrani.

La floració tardana li evita problemes de gelades primaverals, encara que temperatures molt baixes poden danyar els rovells. El patró D. virginiana li confereix major resistència al fred.

Presenta baixos requeriments d'hores-fred (100), però la brotada és tardana a causa de les necessitats de graus-dia.

Requereix estius llargs i càlids per a la maduració dels fruits, de manera que el full cau abans que el fruit maduri. És exigent en llum, per la qual cosa no li van bé els sombreamientos.

És sensible als vents forts, sobretot al final de l'estiu amb el pes dels fruits produeixen la seva caiguda i esgarrapades sobre ells, ocasionen el trencament de branques i afecta a l'ancoratge de l'arbre.

Prefereix sòls franc-argilosos o franc-arcillocalcáreos, fèrtils, profunds, amb abundant matèria orgànica i adequat drenatge causa de la seva sensibilitat a l'excés d'humitat.

D. virginiana pot explorar fins 20cm de profunditat.

6. Varietats de caquis:

Les varietats es divideixen en funció de l'astringència en "astringents" i "no astringents".

Les astringents són les tradicionals i necessiten una correcta maduració per al seu consum (Tomatero, Gros, Vermell Brillant, Hachiya, Tanenashi, Kushillama etc.).

Les varietats "no astringents" són les de major consum actualment i entre aquestes destaquen les "tipus poma" Sharon i Fuyu.

A Espanya es conreen varietats de fruits astringents i Sharon.

7. Patrons:

S'utilitzen tres patrons: franc, D.Lotus i D. virginiana que confereixen certa resistència al fred.

D. Lotus és tolerant a la sequera i sòls calcaris, tot i que la unió amb la varietat no és totalment perfecta, de manera que indueix un augment de la precocitat i una disminució de la mida i de la longevitat.

D. virginiana tolera els sòls encharcadizos i confereix un major port.

A Espanya el més estès és D.Lotus.

8. Plantació:

Els marcs de plantació varien segons la formació que se li d'arbre, però sempre afavorint la il·luminació

Serà 3x5 en palmeta, 5x6 o 6x6 en got o piràmide.