miércoles, 17 de junio de 2015

INTRODUCCIÓ

Som la Paula, la Laia, la Mariona, la Patricia i la Regina. Us volem presentar el nostre treball de síntesi, on parlem sobre les Smart City, un tipus de ciutat que utilitza tecnologies de l'informació i les comunicacions per proporcionar serveis als seus ciutadans, a cada una de les asignatures hem mostrat un aspecte d'aquest model de ciutat.

A tecnologia i socials, hem adoptat un monument de Pallejà, cercant informació sobre la història d'aquest i fent un planol 3D.

A ciències naturals hem fet un informe de cada una de les especies de plantes que hi ha al parc de La Molinada.

A educació física hem fet un seguiment de l'activitat física de cadascuna durant tres dies.

A català hem fet un llistat dels avantatges i inconvenients d'una ciutat intel.ligent.

A castellà hem triat una pagina web i hem explicat les seves funcions.

A anglès hem redactat un discurs explicant el beneficis que podria tenir Pallejà al ser una SmartCity.

I finalment, a matemàtiques hem treballat el terreny cultivable del nostre poble.



TIPUANA


- Nom científic o llatí: Tipuana tipu (Benth.) Kuntze.


- Nom comú o vulgar: Tipuana, Pal rosa, Tipa.


- Sinònims: Tipuana speciosa Benth.


- Família: Fabaceae (Papilionaceae).


- Origen: Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai.


- Arbre de ràpid creixement.


- Port: Arbre d'alçada mitjana, amb el tronc cilíndric amb l'escorça esquerdada de color gris fosc, amb la copa molt aparasolada.


- Fulles: compostes, de 40 cm. de llarg, imparipinada de color verd clar amb 11 a 29 folíols oblongs.


- Flors: De color groc, agrupades en inflorescència.


- Fruits: És un llegum alada (tipus samara) amb una sola llavor en el seu interior.


- Alineació en carrers i passejos, també en jardins per la seva magnífica floració groga.


- És bona espècie per donar ombra.


- Es pot associar amb Jacaranda, creant un contrast amb flors grogues i blaves molt bonic.


- Les seves arrels són agressives, pel que no s'aconsella la seva plantació prop d'edificacions.


- Resisteix la sequera sense perdre fulles.


- S'acomoda a tots els sòls, sempre que siguin sans. Resisteix la calcària.


- Admet bastant bé la poda.


- Cal formar-la creu bastant alta per evitar que les seves llargues branques pengin fins a terra.


- La Tipuana és atacada per pugons.


- Es multiplica per llavors sense dificultat.

TIL·LER ARGENTAT

TIL·LER ARGENTAT


- Nom científic o llatí: Tilia tomentosa Moench.


- Nom comú o vulgar: Tell platejat.


- Família: Tiliaceae.


- Origen: Espècie originària dels Balcans, Hongria i sud-oest de Rússia i Anatòlia.


- Arbre vigorós de fins a 30 m.


- El seu creixement més ràpid que el d'altres espècies del gènere.


- Flors blanques o groguenques i oloroses.


- Fruits en Casulá.


- Floreix entre juny i juliol.


- S'usen les inflorescències com antitussigen, contra refredats, asma i també com a sedant, estat d'ansietat nerviosa o insomni.


- Es pot fer servir també per a banys relaxants sedants, en infusió concentrada.


- L'escorça es pot usar per les seves propietats medicinals, contra migranyes i afeccions hepatomegàlia biliars.


- Creixen en zones muntanyoses i es conreen en jardins.


- Principalment com alineació en passejos, encara que es pot utilitzar en jardins, en grups o aïllats.


- Espècie bastant resistent que encara que es desenvolupa millor en sòls fèrtils.


- Tolera diversos tipus de sòls, la sequera i la pol·lució atmosfèrica.


- Poda de formació i conservació.

- Es multiplica per llavors, que necessiten estratificació i tractaments per trencar la impermeabilitat de les cobertes. També es va al empelt sobre peu de Tilia platyphyllos.

TIL·LER


- Nom científic o llatí: Tilia platyphyllos Scop.


- Nom comú o vulgar: Tell de fulles grans, Tell de fulla gran, Tilo d'Holanda, Teula blanca.


- Família: Tiliaceae.


- Origen: és originari del sud, centre i oest d'Europa, Àsia Menor i el Caucas, apareixent barrejat amb faigs, aurons, servers i altres espècies umbráticas, en zones humides, amb sòls rics en nutrients i preferentment àcids. Altitud: des de 50 a 1.700 m.


- Arbre caduc de gran port (fins a 40 m) i copa globosa quan creix aïllat.


- És una espècie molt longeva.


- Les fulles són grans, de 10-15cm, cordades, amb els costats desiguals a la base i amb àpex punxegut. Les vores són serrats i fistonats. El feix és verd fosc i el revers més clar i amb pelillos blancs en l'arrencada dels nervis.


- Les flors apareixen a la aixella de les fulles sostingudes per una espècie de fulla llarga i estreta, de la qual surt un cua en el qual apareixen 3-5 flors.


- Floració a l'estiu.


- Fructificació: fruit sec indehiscente, de globós a piriforme.


- Fruits: Fruit sec indehiscent, és una cavitat rodona i pilosa que conté entre 1 i 3 llavors. El fruit és vellós i amb costelles radials, d'uns 8-10mm de gruix.


- Les flors tenen facultats per calmar l'excitació nerviosa, tirant en aigua bullint, tapant i deixant reposar una mica. S'endolceix amb sucre o mel.


- La infusió de les seves flors és el que coneixem per til·la, que té propietats relaxants.


- De l'escorça s'obtenen unes fibres que s'utilitzaven per fabricar cordes i teixits de diverses classes.


- S'utilitza en alineacions, de manera aïllada o formant grups.


- Cal tenir en compte el seu gran desenvolupament i plantar-lo en llocs adequats.


- Les arrels dels exemplars grans poden danyar el paviment.


- La varietat "Fastigiata" és columnar.


- Molt exigent en humitat.


- Creix millor en ambients frescos i humits a l'estiu, i en sòls de tot tipus, però sent rics i fèrtils.


- El til·ler és un arbre bastant resistent a la sequera, encara que l'excessiva calor el perjudica.


- Poc exigent en sòls, encara que desenvolupa en la seva plenitud en els frescos i fèrtils.


- Si es poda amb freqüència sol tenir una floració perfumada a inicis de l'estiu.


- Tendeix a emetre rebrots des de la base. També els nusos són propensos a generar molts plançons.

- Es multiplica per llavors, les quals presenten problemes de germinació causa de la seva dura coberta. Per aquest motiu, cal sotmetre-les a tractaments previs abans de la sembra. Així i tot el percentatge de germinació el primer any és bastant baixa.

CAQUI


Família: Ebenaceae.


Origen: Nadiu de la Xina i molt difós al Japó. Està àmpliament distribuït per tot el món ja que els seus fruits es consumeixen àmpliament.


Espècie: Diospyros kaki. Pròxim a Diospyros virginiana (kaki americà) i Diospyros lotus, que es conreen com a patrons.


Origen: des del segle VIII es cultiva a la Xina i Japó on té el seu origen. Als països occidentals va ser introduït tenint en compte les condicions de cultiu de la seva zona d'origen; aquesta es va produir de manera recent en dos vessants: a EUA a principis del segle XIX ia França, Espanya i Itàlia cap a 1870.


Port: de creixement una mica lent els primers anys, arriba a assolir fins a dotze metres d'altura o més, encara que en cultiu es prefereix una mica més baix (5-6).


Tronc curt i copa estesa. Ramifica molt poc a causa de la dominància apical. Porte més o menys piramidal, encara que amb l'edat es fa més globós.


Fulles: caduques, breument peciolades, que sovint es desprenen de l'arbre i passen de vermell a ataronjat abans de recol·lectar el fruit.


Flors: Amb un sistema reproductiu molt característic: dioic (flors masculines i femenines en diferent peu), monoic (flors masculines i femenines en el mateix peu) i hermafrodita (flors completes). Normalment són monoicos, amb flors masculines en flors de tres i es desenvolupen en l'aixella de les fulles.


Les femenines són bastant grans, presenten pètals verdosos i són solitàries i pèndules.


Actualment només s'estan posant peus femenins.


El calze roman encara quan el fruit està molt pròxim a la maduresa.


2. Fruit:


Baia amb forma quadrangular molt característica.


El calze constitueix una part fonamental en el quallat (si s'elimina no qualla) perquè és font de citoquinines, i Intervé en el manteniment del fruit.


La polpa és molt astringent fins que no està madura, en aquest moment el seu sabor és dolç.


Les llavors madures segreguen acetaldehid que polimeritza les cèl·lules responsables de l'astringència, la qual cosa va acompanyat d'un enfosquiment de la polpa.


Fruita semblant al tomàquet.


Es consumeix com a fruita fresca, encara que es pot emprar en pastissos o melmelades.


S'ha de consumir quan estigui tou, amb la pell transparent, de manera que es menja amb cullereta.


També es pot menjar dessecat o formant part de púdings, pastissos o melmelades.


Hi ha multitud de varietats, sent les més cultivades 'Toyama', 'Hatchiya' i 'Kostata'.


Hi ha varietats que produeixen fruits saborosos al recol·lectar-; altres necessiten un període de repòs per fer-se desitjables.


3. Composició química dels caquis:


- Aigua el 79%
- Proteïnes 0,7%
- Lípids 0,4%
- Hidrats de carboni 18%
- Vitamina C 11 mg / 100 g
- Potassi 174 mg / 100 g


4. Pol·linització:


Es porta a terme mitjançant insectes. Els fruits poden quallar partenocárpicamente, encara que la fructificació s'assegura amb la pol·linització, però el consumidor prefereix fruits sense llavor.


5. Clima i sòl per al Kaki:


Es tracta d'un arbre molt ben adaptat al clima mediterrani.


La floració tardana li evita problemes de gelades primaverals, encara que temperatures molt baixes poden danyar els rovells. El patró D. virginiana li confereix major resistència al fred.


Presenta baixos requeriments d'hores-fred (100), però la brotada és tardana a causa de les necessitats de graus-dia.


Requereix estius llargs i càlids per a la maduració dels fruits, de manera que el full cau abans que el fruit maduri. És exigent en llum, per la qual cosa no li van bé els sombreamientos.


És sensible als vents forts, sobretot al final de l'estiu amb el pes dels fruits produeixen la seva caiguda i esgarrapades sobre ells, ocasionen el trencament de branques i afecta a l'ancoratge de l'arbre.


Prefereix sòls franc-argilosos o franc-arcillocalcáreos, fèrtils, profunds, amb abundant matèria orgànica i adequat drenatge causa de la seva sensibilitat a l'excés d'humitat.


D. virginiana pot explorar fins 20cm de profunditat.


6. Varietats de caquis:


Les varietats es divideixen en funció de l'astringència en "astringents" i "no astringents".


Les astringents són les tradicionals i necessiten una correcta maduració per al seu consum (Tomatero, Gros, Vermell Brillant, Hachiya, Tanenashi, Kushillama etc.).


Les varietats "no astringents" són les de major consum actualment i entre aquestes destaquen les "tipus poma" Sharon i Fuyu.


A Espanya es conreen varietats de fruits astringents i Sharon.


7. Patrons:


S'utilitzen tres patrons: franc, D.Lotus i D. virginiana que confereixen certa resistència al fred.


D. Lotus és tolerant a la sequera i sòls calcaris, tot i que la unió amb la varietat no és totalment perfecta, de manera que indueix un augment de la precocitat i una disminució de la mida i de la longevitat.


D. virginiana tolera els sòls encharcadizos i confereix un major port.


A Espanya el més estès és D.Lotus.


8. Plantació:


Els marcs de plantació varien segons la formació que se li d'arbre, però sempre afavorint la il·luminació

Serà 3x5 en palmeta, 5x6 o 6x6 en got o piràmide.