BOIX

BOIX

Nom científic o llatí: Buxus sempervirens - Nom comú o vulgar: Boj, Boix comú, boix.
- Família: Buxaceae.
- Origen: originari d'Europa, nord d'Àfrica i oest d'Àsia.
- El boix es troba distribuït en pujols seques i rocoses i en zones de matoll del SO i CO d'Europa. A Espanya principalment al quadrant nord-est. Abundant en alguns punts d'Europa i Nord d'Àfrica.
- Arbust perennifoli i monoic de llarga vida.
- Alçada i diàmetre del boix: 1 m x 1,5 m. No sobrepassa els 5 m d'alçada.
- Creixement molt lent, fins i tot uns pocs centímetres en tot un any.
- El boix és un arbust de fulles senceres, oposades i coriàcies.
- Posseeix nombroses branques rígides d'escorça marró-clara, generalment esquerdada profundament.
- Fulles oposades i coriàcies de 1,5-3 cm, de color verd fosc llustrós per la faç i més pàl·lides pel revés, amb les vores lleugerament enrotllats.
- Flors petites, blanquinoses, d'olor desagradable, disposades en inflorescències axil·lars de 5 mm de diàmetre.
- Flors sense pètals, en inflorescències axil·lars de diverses flors masculines i una femenina.
- Fruit coriaci en principi verd i després marronós, de la mida d'un cigró, amb tres banyetes i llavors d'un negre lluent.
- El fruit del boix es presenta en càpsula, amb dues llavors a cada cavitat. Cada glomèrul presenta una flor femenina a l'àpex i diverses masculines sota d'elles.
- La fusta de boix s'utilitza per al gravat, l'escultura i la incrustació, ja que és molt dura i homogènia i té un color groc llimona.
- Fusta densa, no sura a l'aigua.
- Atenció: les fulles i llavors del boix són verinoses.
- Propietats homeopàtiques, s'usa contra el reumatisme.
- Hi ha nombrosos conreessis de boix: 'Elegantissima', 'Faulkner', 'Handworthii', 'latifolia maculata', 'Nana Hort', 'Rotondifolia', etc.
- El boix és una bona planta de fulla perenne per testos.
- En jardineries apreciat el boix perquè es poden formar tanques i motllures de baixes necessitats de tall (creix lentament).
- Les branquetes del boix també s'usen per a la confecció de rams de flors, centres de taula, etc.
- S'utilitza amb freqüència en jardineria per a la formació de tanques de boix perquè suporta bé les podes i no perd el fullatge a l'hivern.
- A l'hivern prefereix una temperatura fresca, de 3 a 10 º C.
- A la primavera ia l'estiu, cal treure-la al aire lliure a la planta de boix.
- El boix prefereix exposicions a semiombra, encara que tolera les de ple sol; sempre que es regui de manera que el sòl es quedi sempre lleugerament humit.
- S'adapta a tots els sòls, encara que prefereix els de ph neutre i una mica calcaris.
- Ofereix bona resistència al fred, al vent ia la sequera.
- Reg del boix: a l'estiu, convé deixar assecar lleugerament la terra abans de tornar a regar, evitant sempre els embassaments. A l'hivern cal regar amb prudència.
- Aplicar adob per a plantes verdes.
- El boix és procliu a patir malalties per fongs.
- Hi ha una plaga al boix que es menja les fulles.
Multiplicació del Boix:
- Generalment s'usen estaques.
- Poques vegades es fan servir llavors, a causa que les plàntules es desenvolupen amb lentitud.
- Les estaques poden ser de fusta suau preses en l'estiu, o de fusta semidura preses a la tardor.
- Les de la tardor s'arrelen en un hivernacle fred o llit freda durant l'hivern i la primavera o sota boira en qualsevol època de l'any.
- Les estaques arrelades estaran llestes per treure a la fi de l'estiu.
Plagues i malalties del Boix:
MALALTIES DEL BOJ
- Xancre.
- Sol donar-se en plantes velles i en branques lesionades o trencades. És la malaltia més greu del Boix. Disminueix el creixement i el vigor de la planta.
- Les fulles prenen un color groguenc o atabacado i queden enganxades a les branques.
- Fulles i branques atacades presenten petites pústules de color rosat, que són les fructificacions del fong Pseudometria rousseliana.
- En els xancres es formen a la primavera pústules de color vermell viu.
- Podar i cremar les branques mortes del boix. Els xancres es tallen per sota d'ells.
- Preventivament, durant l'hivern es poden aplicar polvoritzacions amb brous de coure. Recollir i cremar les fulles caigudes.
- Motejat de les fulles i socarrina.
- Fong Mycosphaerella patouillardi. Les fulles presenten a les vores taques blanques, sobre les que s'observen puntets negres i s'assequen i cauen aquesta zona, quedant les fulles com mossegades per la vora.
- Un altre fong que forma taques arrodonides groc palla o marró amb puntets negres és Ascochyta o Phyllosticta buxina.
- Els fulls atacades del boix acaben per assecar-se i caure. Estan indicats els tractaments amb fungicides a la primavera i principis d'estiu. És convenient també sacsejar les branques de la tanca per fer caure les fulles seques i cremar-les.
- Roya.
- En els fulls es veuen abundants punts (trucades pústules) negres. És el fong Puccinia buxi, la propagació pot contenir amb polvoritzacions repetides de sofre, maneb, mancozeb, Zineb, etc.
- Defoliació o mort per sequera o gelada. La brotada és pobre, les fulles s'assequen i cauen i moren branques.
- Això pot ser per sequera, fortes calors i per falta de reg. També per gelades hivernals o primaverals.
- Podridura de l'arrel.
- Les fulles es descoloreixen i la planta es marceix i mor. Són els símptomes que provoca el fong Phytophthora cinnamomi. Les plantes de boix atacades s'han d'arrencar.
PLAGUES DE L'BOJ
- Mosquit del boix.
- Les fulles es veuen amb galeries que fan unes larvitas de 3 mil·límetres de llarg.
- També petites butllofes. A l'abril es veuen volar núvols de mosquits (Monarthropalpus buxi). La femella trepa l'epidermis de les fulles i posa els ous.
- Només tenen una generació a l'any, però causen bastant mal.
- Pot combatre mitjançant polvoritzacions repetides a la primavera, des dels primers dies d'abril amb Maltion.
- Tallar branques molt afectades del boix.
- Contra les larves joves, pot provarse a l'abril o al maig un insecticida penetrant com Diazinon.
- Cotxinilles.
- Aspidiotus hederae, Poll vermell dels Cítrics, Parlatoria, Pinnaspis buxi, etc.
- Totes elles es poden combatre polvoritzant les tanques a la primavera i estiu.
- Meleta.
- Les fulles dels extrems terminals del boix es veuen deformades i, tant els branquillons com les fulles, queden més o menys recobertes d'una melassa excretada per uns petits insectes xucladors (Psylla buxi) que estan recoberts per una matèria cotonosa blanca.
- L'adult mesura 2 mil·límetre i sembla un mosquit. Les larves aviven a la primavera i xuclen els sucs de les fulles, protegides per aquesta substància cerosa blanca.
- Es combaten com les Cotxinilles.
- Nematodes.
- Les arrels del Boix són atacades per petits cucs nematodes del gènere Pratylenchus, que afebleix la planta.
- Aranya.
- Fulles groguenques o marronoses, amb un to platejat causa de l'atac d'un petit àcar (Eurytetranichus buxi).
- Els ous aviven a la primavera i les larves xuclen la saba de les fulles noves, podent causar a l'estiu importants danys.
- Les polvoritzacions contra Cotxinilles mata molts Àcars hivernants al boix. A la primavera cal usar acaricides.
FOTO