TIL·LER

- Nom científic o llatí: Tilia platyphyllos Scop.

- Nom comú o vulgar: Tell de fulles grans, Tell de fulla gran, Tilo d'Holanda, Teula blanca.

- Família: Tiliaceae.

- Origen: és originari del sud, centre i oest d'Europa, Àsia Menor i el Caucas, apareixent barrejat amb faigs, aurons, servers i altres espècies umbráticas, en zones humides, amb sòls rics en nutrients i preferentment àcids. Altitud: des de 50 a 1.700 m.

- Arbre caduc de gran port (fins a 40 m) i copa globosa quan creix aïllat.

- És una espècie molt longeva.

- Les fulles són grans, de 10-15cm, cordades, amb els costats desiguals a la base i amb àpex punxegut. Les vores són serrats i fistonats. El feix és verd fosc i el revers més clar i amb pelillos blancs en l'arrencada dels nervis.

- Les flors apareixen a la aixella de les fulles sostingudes per una espècie de fulla llarga i estreta, de la qual surt un cua en el qual apareixen 3-5 flors.

- Floració a l'estiu.

- Fructificació: fruit sec indehiscente, de globós a piriforme.

- Fruits: Fruit sec indehiscent, és una cavitat rodona i pilosa que conté entre 1 i 3 llavors. El fruit és vellós i amb costelles radials, d'uns 8-10mm de gruix.

- Les flors tenen facultats per calmar l'excitació nerviosa, tirant en aigua bullint, tapant i deixant reposar una mica. S'endolceix amb sucre o mel.

- La infusió de les seves flors és el que coneixem per til·la, que té propietats relaxants.

- De l'escorça s'obtenen unes fibres que s'utilitzaven per fabricar cordes i teixits de diverses classes.

- S'utilitza en alineacions, de manera aïllada o formant grups.

- Cal tenir en compte el seu gran desenvolupament i plantar-lo en llocs adequats.

- Les arrels dels exemplars grans poden danyar el paviment.

- La varietat "Fastigiata" és columnar.

- Molt exigent en humitat.

- Creix millor en ambients frescos i humits a l'estiu, i en sòls de tot tipus, però sent rics i fèrtils.

- El til·ler és un arbre bastant resistent a la sequera, encara que l'excessiva calor el perjudica.

- Poc exigent en sòls, encara que desenvolupa en la seva plenitud en els frescos i fèrtils.

- Si es poda amb freqüència sol tenir una floració perfumada a inicis de l'estiu.

- Tendeix a emetre rebrots des de la base. També els nusos són propensos a generar molts plançons.

- Es multiplica per llavors, les quals presenten problemes de germinació causa de la seva dura coberta. Per aquest motiu, cal sotmetre-les a tractaments previs abans de la sembra. Així i tot el percentatge de germinació el primer any és bastant baixa.