PALMERA DE CANÀRIES

NOM CIENTÍFIC: Phoenix canariensis (hort. ex Chabaud)

FAMÍLIA: Palmàcies. El nom genèric d'aquesta espècie prové del grec i fa referència al país (Fenícia), on en l'antiguitat els grecs van veure les primeres palmeres.

NOMS POPULARS EN CATALÀ: Fasser de jardí . Palmera de Canàries.

NOMS POPULARS EN CASTELLÀ: Palmera de Canarias

ORIGEN: Nativa de les Illes Canàries

ARBRE:  Pot arribar els 12-18 metres d'alçada, amb forma de para-sol, copa densa formada per fulles erectes (les superiors) i caigudes (les inferiors).
  

TRONC: Recte, de 50-70 cm. de diàmetre, cobert d'una escorça de color marró fosc, de textura forta, determinada per les restes de pecíol que deixen les fulles tallades.

FULLES:   Perennes, pinnades, de 3-4,5 metres de llarg, denominades palmes; folíols molt nombrosos, al voltant de 150 en nombre imparell i de 50-60 cm. de longitud, acanalats, formant diferents angles amb el nervi central, estrets, afilats, de color verd fosc, espinosos els inferiors. Els fulls tenen diversos anys de vida, cada any surten noves fulles de la part central i van morint les de l'extrem inferior, normalment el nombre de palmes per palmera és de 60-100.


FLORS: Unisexuals (dioiques), petites i nombroses, agrupades en manats densos, penjolls i llargs, amb 1,6 a 2 metres de desenvolupament, i de color verd groguenc les femenines i de 60-70 cm .; les masculines de color blanquinós. La floració té lloc a partir del mes de maig.
   
FRUITS: Dàtils ovoides, de 2-3 cm. de llarg, color taronja, de mal gust, en raïms penjants de fins a dos metres de llarg. A l'interior del fruit apareix una llavor de 10-15 mm. de longitud.

REPRODUCCIÓ:  Per llavors, també plançons o plançons basals.


CREIXEMENT: Mitjà, de 15 a 25 anys. No requereix cap tipus específic de sòl; resisteix al fred, encara que es desenvolupa millor en climes suaus i temperats. En els primers sis anys pot tenir un creixement de metro per any, després disminueix sensiblement el seu creixement. Pot arribar a més d'un segle de vida.

UTILITAT: Ornamental; en la seva regió d'origen manté alguna altra utilitat tradicional; els dàtils són poc apreciats, però serveixen per al bestiar. En algunes illes, amb les fulles noves, es fan amanides. A l'illa de la Gomera es produeix mel a partir dels raïms florals. Les palmes es poden utilitzar com a escombres i tradicionalment es fan servir per adornar els balcons a la festivitat del Diumenge de Rams.