miércoles, 17 de junio de 2015

ACÀCIA DEL JAPÓ


- Nom científic o llatí: Sophora japonica L.

- Nom comú o vulgar: Acàcia del Japó, Arbre de les pagodes, Acàcia.


- Família: Fabaceae (Leguminosae).


- Origen: Xina, Corea. No és originari del Japó, en aquest país va ser introduït i profusament cultivat.


- Originària de Xina, és introduïda a França per Jussien en 1747 al Trianon, d'on hauria passat a Espanya en el mateix Segle XVIII.


- És un dels més bells arbres de la família Leguminosae.


- Arbre caducifoli.


- Fins als 15 o 20 metres d'altura creix amb velocitat moderada, després més lentament.


- Forma arrodonida.


- Fulles alternes, imparipinnades, amb 3-8 parells de folíols.


- Fulles: Compostes imparipinada de 15 a 20 cm. i amb 9 a 13 folíols oblongs ovals.


- Fulles: pinnades amb 7-17 folíols lanceolats de 5-7 cm.


- Floreix en ple estiu i durant diverses setmanes (6-8 setmanes) en raïms de flors de color blanc-crema.


- Flors hermafrodites, zigomorfes.


- Folólos ovats o oval-lanceolats, pubescents, revés glauc.


- Fruit llegum de 5-9 cm, indehiscent, moniliforme.


- Espècies i Varietats:


- Sophoro japonica 'Pendula' (Acàcia llorona, Sóforo pèndula) amb branques penjants i molt menor desenvolupament que la seva espècie progenitora, sent molt parca en la seva floració. Alçada de 6-7 m. Diàmetre 5 m. Creixement lent, empelt a 3.5-5 m d'alçada. Les primeres plantes es van veure a París en 1857. Les mateixes exigències que Sophora japonica, amb un creixement més lent.


- Sophoro japonica 'Columnaris': port columnar, França, anterior a 1907.


- Sophoro japonica 'Dot': arbret, branques pèndules i tortuosos. Originat per Simón Dot a S. Feliu de Llobregat en 1920. (Sophora pendula 'doteana').


- Sophoro japonica 'Regent': patent núm 2338, fulles grans, verd fosques, suporta forta insolació, creixement vigorós.


- Longevitat: 120-160 anys.


- Propietats medicinals: totes les parts de la planta contenen un principi purgatiu tan actiu que fins i tot, tornejat la fusta es poden patir còlics. Si les fulles que cauen a la tardor ho fan en aigua d'estanys, torna aquestes aigües laxants.


- La seva fusta no sol arnar i s'empra en ebenisteria.


- Ús aïllat i en passejos. Ideal com a arbre d'ombra en alineacions.


- Es desconeixen al·lèrgies, tot i ser una lleguminosa. Els fruits en caure embruten els carrers.


- Indiferent quant a sòls, prefereix els profunds.


- Suporta les gelades quan és adult (-25ºC), jove és vulnerable, com en ocasions pot observar-se, per certes ferides longitudinals en el tronc.


- Tolera la sequera.


- Resistent al mar i a la contaminació.


- Encara que tolera relativament bé les podes fortes, aquestes originen cavitats i les branques de creixement d'emergència, mal assentades sobre les hoquedades solen caure els dies de vent o quan es carreguen amb el pas del temps, el que genera l'inici del cicle de poda , produint decaïment general i el escurçat dràstic de la vida de l'exemplar, el que generarà noves inversions i costos afegits.


- Té tendència a presentar branques baixes ia emetre dobles guies, per la qual cosa és aconsellable vigilar la poda de formació i establir un adequat calendari de poda de manteniment.


- La fusta és trencadissa i per tant perillosa per als podadors d'alçada.


- Malalties:


- Pot ser afectat per xancre en l'escorça.


- Asfíxia per excés d'humitat en el sòl i desenvolupament de Armillaria mellea.


- Diferents fongs com Poliporus que apareixen més tard els bolets sobre troncs. La infecció es produeix per ferides de poda.


- Taques de les fulles causades per diferents fongs.


- Podridura de les arrels.


- Pols blanc sobre les fulles. No és important.


- També poden produir diversos xancres de l'escorça produïts per Nectria i altres fongs.


- Plagues: lliure de elles en general. En determinades ocasions cotxinilles i pugons, sense que tinguin cap problema ni generin actuació.


- Es multiplica per llavors, que han de ser posades en remull per estovar les cobertes.


No hay comentarios:

Publicar un comentario