ACÀCIA DEL JAPÓ

- Nom científic o llatí: Sophora japonica L.

- Nom comú o vulgar: Acàcia del Japó, Arbre de les pagodes, Acàcia.

- Família: Fabaceae (Leguminosae).

- Origen: Xina, Corea. No és originari del Japó, en aquest país va ser introduït i profusament cultivat.

- Originària de Xina, és introduïda a França per Jussien en 1747 al Trianon, d'on hauria passat a Espanya en el mateix Segle XVIII.

- És un dels més bells arbres de la família Leguminosae.

- Arbre caducifoli.

- Fins als 15 o 20 metres d'altura creix amb velocitat moderada, després més lentament.

- Forma arrodonida.

- Fulles alternes, imparipinnades, amb 3-8 parells de folíols.

- Fulles: Compostes imparipinada de 15 a 20 cm. i amb 9 a 13 folíols oblongs ovals.

- Fulles: pinnades amb 7-17 folíols lanceolats de 5-7 cm.

- Floreix en ple estiu i durant diverses setmanes (6-8 setmanes) en raïms de flors de color blanc-crema.

- Flors hermafrodites, zigomorfes.

- Folólos ovats o oval-lanceolats, pubescents, revés glauc.

- Fruit llegum de 5-9 cm, indehiscent, moniliforme.

- Espècies i Varietats:

- Sophoro japonica 'Pendula' (Acàcia llorona, Sóforo pèndula) amb branques penjants i molt menor desenvolupament que la seva espècie progenitora, sent molt parca en la seva floració. Alçada de 6-7 m. Diàmetre 5 m. Creixement lent, empelt a 3.5-5 m d'alçada. Les primeres plantes es van veure a París en 1857. Les mateixes exigències que Sophora japonica, amb un creixement més lent.

- Sophoro japonica 'Columnaris': port columnar, França, anterior a 1907.

- Sophoro japonica 'Dot': arbret, branques pèndules i tortuosos. Originat per Simón Dot a S. Feliu de Llobregat en 1920. (Sophora pendula 'doteana').

- Sophoro japonica 'Regent': patent núm 2338, fulles grans, verd fosques, suporta forta insolació, creixement vigorós.

- Longevitat: 120-160 anys.

- Propietats medicinals: totes les parts de la planta contenen un principi purgatiu tan actiu que fins i tot, tornejat la fusta es poden patir còlics. Si les fulles que cauen a la tardor ho fan en aigua d'estanys, torna aquestes aigües laxants.

- La seva fusta no sol arnar i s'empra en ebenisteria.

- Ús aïllat i en passejos. Ideal com a arbre d'ombra en alineacions.

- Es desconeixen al·lèrgies, tot i ser una lleguminosa. Els fruits en caure embruten els carrers.

- Indiferent quant a sòls, prefereix els profunds.

- Suporta les gelades quan és adult (-25ºC), jove és vulnerable, com en ocasions pot observar-se, per certes ferides longitudinals en el tronc.

- Tolera la sequera.

- Resistent al mar i a la contaminació.

- Encara que tolera relativament bé les podes fortes, aquestes originen cavitats i les branques de creixement d'emergència, mal assentades sobre les hoquedades solen caure els dies de vent o quan es carreguen amb el pas del temps, el que genera l'inici del cicle de poda , produint decaïment general i el escurçat dràstic de la vida de l'exemplar, el que generarà noves inversions i costos afegits.

- Té tendència a presentar branques baixes ia emetre dobles guies, per la qual cosa és aconsellable vigilar la poda de formació i establir un adequat calendari de poda de manteniment.

- La fusta és trencadissa i per tant perillosa per als podadors d'alçada.

- Malalties:

- Pot ser afectat per xancre en l'escorça.

- Asfíxia per excés d'humitat en el sòl i desenvolupament de Armillaria mellea.

- Diferents fongs com Poliporus que apareixen més tard els bolets sobre troncs. La infecció es produeix per ferides de poda.

- Taques de les fulles causades per diferents fongs.

- Podridura de les arrels.

- Pols blanc sobre les fulles. No és important.

- També poden produir diversos xancres de l'escorça produïts per Nectria i altres fongs.

- Plagues: lliure de elles en general. En determinades ocasions cotxinilles i pugons, sense que tinguin cap problema ni generin actuació.

- Es multiplica per llavors, que han de ser posades en remull per estovar les cobertes.